princeses blaves

Hi havia una vegada, una noia alta i prima que havia quedat amb una amiga seva, anomenada "noieta petitona".
Aquesta amiga s'aborria molt i ja cansada de mirar la lluna dia rera dia, va decidir provar coses noves. Sempre havia tingut molta curiositat per el dibuix i la pintura, així que, va agafar un full blanc i un boli i va decidir omplir-lo.
Pensant, pensant, no se li acodia res per dibuixar, així que va decidir treure el cap fer la finestra i preguntar a la lluna:
- Estimada lluneta, enviem alguna idea per crear, per adornar, per passar el temps i apendre coses noves...
Tot seguit la lluna es va il·luminar com mai ho havia fet, per fer realitat el desig de la "noieta petitona". Va deixar a la taula, la imatge d'una noia estirada al costat d'aigues tenebroses; amb una cara d'espantada que va esgarrifar a la nostre "noieta".
Representa que la noia del dibuix, estava esperant al seu princep blau, perquè la vingués a salvar de les malevoles aigues tenebroses... Però la nostre "noieta petitona" de pensaments distinitus als demès, va dicidir que ja n'hi havia prou de que una noia espantada hagués d'esperar al princep blau per ser feliç i no tenir por.
De sobte es va asseura a la cadira i tota concentrada es va posar a dibuixar. Va decidir que ja n'hi havia prou d'esperar al princep blau inexitent i que a partir d'ara, seriem nosaltres les princeses blaves existents.

La noia alta i prima es va reunir finalment amb la seva amiga "noieta petitona", i aquesta li va regalar el dibuix, per mostrar el que la lluna havia fet per ella. Obrir-li els ulls i fer-li veure que les princeses blaves no necessiten d'un princep blau per ser felices.

A que és way el conte? jeje! m'he l'acabu d'inventar ara. A que és maco el dibuix, me l'ha fet la ine!! Això només és un esboç, l'original el te ella. Resulta que és una inspiració d'una foto que algú hem va fer per festes majors de l'any passat a casa al Marc; però la veritat és que no m'enrecordo de qui ni quan me la van fer. jeje!

Us anava a posar la foto, però es que porto unes ulleres....impresionants! resultat d'estar a barraques fins les 5-6 i anar a les 11 del matí a casa el Marc, a la piscina! vaya semaneta que portava, però m'ho vaig passar molt i molt bé.

mmm... maduixes ine!! Aquest dia, vam anar a sopar al "Tens Gana?" i ens va encantar, merci ju i marc per recomanar-nos-el. Vam sopar tant i tant bé.

La ine i jo vam gaudir d'unes maduixes amb sucre, i la juh i l'elena d'un....

Colant? (nose si es diu així exactament, jeje!)

I aquesta, té una especial dedicació al job!!, he posat aquesta, perquè crec que la que volia posar (concert de Clap Your Hands Say Yeah), tardarà a arribar a les meves mans, ja que la juh no té ordinador i la foto està a la seva càmera. Així que he decidit posar aquesta, perquè m'odii una miqueta menys, del que jo l'odio a ell, jeje!

I per últim, una que he descobert avui al meu ordinador i que no m'enrecordava que tenia. És molt maca oi? per lo menos a mi m'agrada molt. RAZZ!!

.....avui i durant una setmana, seràs la prota de "somiadesperta, el príncipe ha sido asesinado"...

Aquestes són les dues fotos que faltaven, recordeu que ho vaig comentar, pos aquí us les poso. M'encantan!!! ju, si vols alguna en especial, o totes, digamu i te ls passo per mail, ok?

Parelleta feliç abans de que el Marc no pugués ni aguantar-se dret ell sol. jeje!!!

i per acabar.... que mones!!! jeje!

Petonets a tots i totes!!!

Estimada juuu....

Post nou amb fotos divertides i una especial dedicació a la nostra estimada juuuu!, perquè pobrissona no sortia a cap foto del post anterior.



Després de veure l’inesperat èxit del blog, us proposo un tema de conversa, a veure si d’aquesta manera participeu més, plis…

Merci ju i ine per comentar tant com podeu!!

Divendres passat, després d’un divertit i deliciós sopar amb tots vosaltres al “Tens gana?”, on m’ho vaig passar súper bé i vaig gaudir menjant (llàstima de les maduixes amb sucre, e ine?) i després d’una llarga conversa; es a proposar, per animar a que la gent entri més en aquest blog, de parlar sobre les diferents postures/situacions incomodes i/o morboses de les relacions sexuals. Aquest tema va sortir, ja sabeu de quin comentari, e poky? jeje!

No se … que sentiu en aquestes situacions?, com us podeu deixar anar en situacions incomodes? etc.

Expliqueu tot el que pugueu i vulgueu comentar, sense pressions, ok?

Potser hem mata, per haver posat una foto seva, ja que sabeu que l'Elena no acostuma a agradar-se a les fotos, però la veritat es que m'he la suda bastant, ja que a mi aquesta foto m'encanta!!! wapa!!!

Jeje!! Berga!! vaya pamfiles!!

I per acabar reportatge ju, una foto de les dos jus molt wapes!!! (també m'encanta aquesta foto) i perquè no m'ha deixat posar més fotos, perquè ara faltaria la del marc i la ju, que ja la tinc preparada i una meva fent-li un petó, però no m'ha deixat, així que en el próxim post...

Petonets a tots i comenteu!!!!

:P

Somia desperta "el príncipe ha sido asesinado"

Després d’esta un cap de setmana avorrida sense saber que fer, vaig decidir crear un fotolog, però no m'ha agradat massa el concepte d'aquest i avui he decidit, crear un blog!!

Després d'estar una tarda de diumenge amb la Ine i l'Elena decidint quin seria el nom d'aquest, li he posat "Somia desperta". Ja que després d'una reflexió, vam decidir que el príncep blau dels contes, no existeix i no Ine, el Sr. Darsy tampoc, jeje!!
Tot això també va sorgir d'un article d'una revista (D+), que diu així:

"Amar con los ojos abiertos!"
Hay un momento, un punto, un segundo exacto en el que debes abrir los ojos para seguir viviendo. Hay un día en el que ya no te valen las historias que te contaban de pequeña. Entonces todo parecía sencillo, ¿verdad? Pintabas dibujos de príncipes y princesas y soñabas que algún día tú también vivirás en un castillo. Eras una hada, eras un cuento, eras un pájaro que no se merecía esta suerte. Te han hecho llorar, te han hecho gritar, te han hecho sufrir por amor. Por intentar hacer realidad tus sueños, rotos en mil pedazos como los cristales de un banco en el que han entrado a robar. Alguien le ha dado un puñetazo a tu inocencia, el príncipe ha sido asesinado y han mandado tirar a la princesa al río con un peso atado a los pies. Te has dado cuenta de que amar con los ojos cerrados es amar como un ciego. Amar con los ojos abiertos tal vez sea amar como un loco: es aceptarlo todo apasionadamente, salir de las fantasías que un día té contaron, dejar de sufrir porque las cosas no son como te las imaginaste. Vivir la vida tal y como te la encuentras, no esperar ni mirar más allá. Y aunque hayas abierto los ojos porque estabas harta de tener pesadillas, quizás algún día los podrás volver a cerrar.

Bé, us deixo amb algunes fotos per començar aquest nou blog.

La judith per cap d'any.

Ine, moníssima a Berga.

jejeje!!

Volia posar mes fotos, però no se perquè, no em dexa, així que ho deixaré pel següent post.

Petonets!!

:P