impressionant és poc

Fa una setmana justa, vaig anar a la Patum. Festa tradicional de Berga que feia 2 anys que no veia, per diferents motius... A les imatges, no es reflecteix exactament l’essència de la festa, ja que dona la sensació de ser la típica festa amb monstres de foc i gegants, però no és així. Hi ha un ambient, unes actituds de festa, de saltar, de ballar... en resum, de passar-s'ho molt bé. Jo la recomano a tothom, però només té un problema; i és que acostuma a caure en època d’exàmens.

I dilluns passat, després d'estar com una mitja hora fora de l'Apollo esperant que fossin les 22.00 hores, la ine hem va exposar la seva valoració sobre el Summercase i el seu valor... i finalment hem va dir si hem semblava bé anar-hi, i jo com sempre, atreta per aquestes iniciatives i amb tota la il·lusió del món li vaig dir que si. Ja que perilla de manera considerable la possibilitat d'anar al FIB, en que sigui només un dia. En aquest cas, depenc d'una sola persona que hem digui si finalment hi vol anar o no, i fa temps que no surt el tema, e job. La ine ja ha assegurat que no hi va. I per aquest motiu, va oferir Summercase, i jo encantada de la vida, m'he apuntat a la idea.

Aquí us poso el cartell del festival, perquè aneu pensant si voleu o no venir. jeje!

Després de la gran decisió, vam entrar a la sala La 2 de l'Apollo, ha deleitar-nos amb la bellesa física i musical de The Kooks. Un grup impressionant segons jo, ja que no hi ha cap cançó que no m'agradi. El que no hem va molar massa, va ser que el concert va durar només 3/4 d'hora tot hi que van tocar tot el seu repertori i 4 cançons més que no coneixia. És el que té tenir un disc on la majoria de cançons duran 2-2.30 minuts.

Les fotos següents són al tren, tornant cap a sancu. Lo bo d'això és que al mateix temps, reflecteixen la tornada amb tren d'ahir, després de l’impressionant concert de La Casa Azul. Impressionant és poc. El tio ho va fer súper bé, va fer saltar, cantar i ballar a tots els ocupants de la sala des dels primer moment del concert. Un concert ple de poperos amb les seves millors gales i suant a lo bèstia (com porcs, segons ine) de lo que saltaven, ballaven, cantaven i donaven. Un concert súper íntim i proper on el cantant, compositor... i únic component de La Casa Azul, superava la seva por i inseguretat a l'escenari, gràcies a tots els seus fans incondicionals, on m'inclueixo des de que vaig sentir la primera cançó d’aquest noi i sobretot des d'ahir, en el moment que vaig sentir la primera nota que va tocar en un dels seus teclats. Un noi que no l'importava equivocar-se davant de tots nosaltres, un noi súper agradable i sincer amb tot el seu públic. En resum, un concert dels que no havia vist mai i ho tots també ens vam emocionar amb tot de frases especials.

capità ametlla...

Després d’unes setmanes de patiment, estrés, nerviosisme i molts sentiments més; torno a renovar el blog. Per fi! Pobre, el tenia una mica abandonat.
Aquest d’aquí sota, és en Capitan Outs o Capità ametlla o algu així. Ara no recordo exactament com era.

Doncs aquest dolç cavallet me’l vaig trobar en un carrer de sorra de sancu, juntament amb molts gogos (aquells ninotets petits de plàstic amb els que jugàvem quan érem petits). Doncs vaig decidir quedar-me’l, perquè és del 1994, és quasi una antigalla. Segons la ju i la ine, és el cavall d’en Lucky Luck, però segons en job, és el cavall d’en Silvan. Jo no se a quin cavall hem recorda, però hem sembla igual de mono.
També el vaig agafar, per posar-lo sobre l’ordinador de l’estudi, però ara hem fa vergonya i per això encara no ho he fet.

La setmana passada, vam celebrar la festa de despedida de l’aïda, ja que la setmana que ve, marxa a la Cerdanya; a Martinet sinó m’equivoco. Va ser una festa, on van passar moltíssimes coses i de molt divertides. Però lo important, és que va passar una cosa que ha fet que hagi començat una relació molt maca entre dues persones d’aquest grup; i que des de ahir, ja que es va fer oficial i públic, tenim una nova parella al grup!! En dani i l’aïda!!

Al matí següent vam anar a la platja; la ine es va dislocar el genoll intentant aixecar-se de la toballola i vam haver d’anar a l’hospital general, a que li col·loquessin la cama a lloc. Jeje!

I finalment ... aquest dilluns hem vaig presentar a l’examen teòric de conduir i ... l’he aprovat!!

Curiositat: mireu quina preciositat hem vaig trobar davant de l’Iguapop Gallery, després d’una tarda de museus per bcn amb el job.

desastre mundial !!

És mooolt fort i casi increible de creure. Avui anavem a comprar les entrades pel FIB, la ine i jo, quan de sobte, ens ha trucat el Job i ens ha provocat un petit atac de cor!. Ens ha dit: "Els abonos del fib, estan esgotats!". Seguidament la ine i jo hem anat correns al Fnac a demanar informació sobre el tema; i efectivament, ens han dit que estaven esgotats.

Tot hi que la ine, jo i les dependentes del Fnac, hem arribat a una conclusió. Hem deduït que s'han esgotat els abonos barats, ja que a partir d'avui aquests pujaven de preu, uns 5€ segons el Job. Així que creiem que a partir de demà o la setmana que ve aproximadament, tornaran a posar a la venda els abonos del Fib. I sinó plan alternatiu que hem de pensar. Uns quants dies al Fib... i la resta a l'antifib!!

Amb aquesta super depre, tot hi haver-nos comprat la entrada pel concert de La Casa Azul, hem entrat a discos Castelló, per seguir preguntant sobre el gran desastre mundial (els abonos del Fib), i hem descobert que el 19 de juny (per cert, cumple de la meva mami... ja s'havia jo que aquest dia tenia algu a fer...) toquen a la sala apollo, The Kooks. Un dels grups, d'entre molts altres, pels quals anavem al Fib!! i bé, ens hem comprat l'entrada!! jeje!. 15€, si algú vol venir i disfrutar d'un dels millors grups, ja sap.

The Kooks, nois de 20 anys o menys, super super guapos i amb unes cançons impresionantment impresionants (rollo artic monkeys).

Qui s'apunta tb al concert de La Casa Azul?? per només 10€ tindreu una bona secció del millor pop xorra (definició de la ine).

la capuxeta sempre serà salvada pel caçador

Es primavera. Com es nota que passa el temps i quan aquest va passant, mica en mica, canvia les coses, evolucionen les relacions i tot allò que ens emvolta. Ja sigui cap a bé o cap a malament, s'han de acceptar i desfrutar al màxim.

Després de que el llop es mengi a la caputxeta vermella, tot el conte canvia, però apareix el caçador i la salva. Tot hi que no ho veiem, el temps pot ser un bon caçador quan vol, no?
que n'opineu?
Alguns tarden més que d'altres, però sempre arriba i totes les vegades que faci falta.

Això va ser al cumple de l'Anna Antrà. Després d'una llarga seció de fotos...vaig aconseguir aquesta!! u sento ju, però ja s'ha fet publica la teva careta de Reese Witherspoon!!

m'encanta!!

london is beautiful ... very, very

London!!
Ja hem tornat, després de 5 dies a la capital d'englaterra. Han sigut uns dies molt emocionants!!
Durant aquests 5 dies, hem visitat tot el que hem pogut, hem rigut molt i crec que els londinens no s'oblidaran mai del nostre pas per la seva ciutat. Feiem un escandol impressionant, com es nota que no erem angleses!! jeje!

Per començar, l'alberg tenia unes vistes impressionants!! Només despertar-nos, podiem respirar aire fresc i gaudir de les precioses vistes que Nottin Hill ens podia ensenyar. Molt fort, una habitació d'alberg, amb unes vistes com aquestes!!

Després de quedarnos bocabadades amb aquesta imatge, vam decidir recorre londres i empapar-nos de la seva cultura i les seves vides.

Aquí estem les quatre en el metro de Bayswater, esperant el tren per anar a la Tate Modern, un museu super guapo, on vam poder veure quadres de Miró, Picasso, Matisse, Monet, Dalí... i molt, molt més, que ara no recordo. jeje!

També vam tenir visita d'en Ferran, un amic de la ine, molt simpàtic, que ens va fer aquesta foto; el primer dia a londres davant del palau de Buckingham! (ho sento si no ho he escrit bé, ja sabeu que jo i l'anglès de moment no sóm bons amics, tot hi que hem millorat la nostra relació. jej!)

Es podria dir, que part de la nostra ruta londinense, seguia una guia molt interessant per qualsevol fan dels pastelons. La nostra ruta, es basava en la peli Nottin Hill, tot hi que amb la conya, finalment no vam trobar la porta blava, ni la botiga de guies de viatge; ens vam perdre. Aquell dia, crec que vam anar a parar a un dels pitjors barris de londres. Per sort, quan ens en vam adonar, vam sortir tant ràpid com vam poder.

La següent foto és de davant de la London Bridge!, molt maca per cert. Aquesta foto m'encanta!!

I finalment us vull presentar a una part del nois que vam coneixer, perquè erem 10 nois i 4 noies!! (també vam coneixer unes noies molt simpàtiques, però no van venir tant amb nosaltres com els nois). Vam coneixer uns francesos, uns italians, uns suíssos i uns polacs. La pregunta és: on estaven els anglesos? amagats sota una pedra?

D'esquerra a dreta de la següent foto hi ha: la juh, en Damien, jo, en Dolce, l'Andrea, en Federico, l'Elena i l'Hugo.

En Damien és un francès que es va voler lligar a l'Elena i la Juh, és tot un personatge. En Dolce, l'Andrea i en Federico, eren uns italians, juntament amb en Josepe que tenien una estretegia, ja preparada des de que ens van veure, xo no la van aconseguir. Amb aquests, vam arribar a entrar a la seva habitació a fuma i jugar a l'unno. Hem van caure super bé, però això de ja venir amb la idea de: ine-federico, elena-dolce, juh-josepe i meri-andrea... no era molt maco, ja que aquestes coses han de sorgir!! jeje!. I finalment, l'Hugo, un francès de 17-18 anys, ara no m'enrecordo, super super super guapo (jàstima que en aquesta foto no surti bé).

Els altres no surten a la foto, però també eres super majos, sobretot en "V" el Polac, o el Polac el "V" (Voitek). jeje!

En resum, un bon record de londres, un bon sabor de boca, un gran viatge, unes bones amistat. Quan ho repetim?

princeps blaus per princeps blaus

En un poblet molt petit i acollidor, hi vivia una nena molt mona, carinyosa, agradable, simpàtica ... Desde feia un temps estava passant una mala època, ja que el seu amor s'havia acabat, el seu estimat gos, s'havia mort inesperadament. Es pensava que no podria sortir de la tristesa que l'emoltava i la consumia.
Per poder convatre contre aquesta pesadesa, es va centrar en els temes importants que per ella eren el més important en aquell moment; la família, els amics... la vida en general. Tenia un concepte de vida especial, un món de roses, sinceritat, bellesa i alegria, i per culpa d'aquest gran amor, ho havia perdut tot. Així que va decidir deixar el pasat per pasat i viure el present amb il·lusió i emoció.
Mica en mica va anar canviant la seva tristesa per una mica d'alegria, fins que un dia....
un amic, molt amic, li va dir que sense ella no podia viure i que desitjava formar part del seu món de roses, sinceritat, bellesa i alegria. Aquesta declaració de sentiments la va fer reaccionar definitivament i la tristesa va desapareixa.


Avui hem anat a veure el Martí com jugava un partit. Ho ha fet molt bé. I aquesta és una de les fotos que ens ha fet el Dani mentre esperavem perquè comencés la segona part del partit.

Després de 2 setmanes d'espera, d'un "no saber que" i d'un dia boig, aquest mati he rebut una trucada al móbil on hem deien: ...encara estàs interessada en treballar amb nosaltres?
la meva resporta ha sigut clara i consistent: si!
i la dona amb la que estava parlant m'ha dit: ... doncs estàs sel·leccionada!!!... i ... m'he posat a saltar!!!

En resum, que dimecres 17 de maig, després d'un viatge, espero que impresionant a londres, començo a treballar a l'estudi virgili!

El cap de setmana passat, el dani ens va fer pollo amb arrós o risoto, com li preferiu dir, i estava boníssim!!, ... i ... aquest cap de setmana, que menjarem?

p.d.: queda menys d'una setmana per canviar de ciutat, de gent, de "cultura", de clima, d'espai... una viatge amb les amigues. Serà impresionantment divertit i emocionant, oi? és un viatge que ens quedarà grabat a la ment per tota la vida? doncs a disfrutar-lo que només són 5 dies.